Topònim
La llegenda popular diu que l'any 1500, quan Escornalbou estava dominat pels franciscans, el frare menescal, el que seria el veterinari d'aviu dia, va estipular unes ordenacions segons les quals, tots els bous, poc després de néixer, havien d'anar al monestir de Sant Miquel. Allí, tallaven les banyes a l'animal perquè no pogués fer mal a la població. Per això, la gent de Vilanova, quan els preguntaven on anaven, contestaven amb un simple: " Anem a Escornar el bou."

Història de la Vila

Es diu que el primer nucli habitat fou el Vilar, un turó damunt del poble que amb els anys canviaria de situació i de nom, i esdevindria l'actual Vilanova. Eduard Toda deia que existí un poblat romà al Vilar. Per altra banda, Morera creu que la fundaren els canonges d'Escornalbou com a residència de les famílies que treballaven al monestir.

També han estat trobats alguns jaciments prehistòrics al terme; el 1960 Salvador Vilaseca va fer una excavació a l'Areny on trobà nombroses restes del Paleolític, i també prop de la vila, al marge esquerre de la riera han estat trobades destrals i peces de sílex.

Vilanova, situada al límit de la plana del Camp, no fou inclosa en la donació de Ramon Berenguer III al bisbe Oleguer. En l'inici de la conquesta franca deuria formar part del valiat de Siurana i després inclosa en el terme donat a Joan de Santboi, primer prior d'Escornalbou, pel rei Alfons I, el 1170. Formà part des del primer moment i fins que s'extingí, de la baronia d'Escornalbou.

El 1339 ja pertanyia a la comuna del Camp. Al segle XVII Vilanova era un municipi emmurallat i tancat per tres portals, i a mitjans d'aquest mateix segle, durant la Guerra dels Segadors, la vila va patir la presència dels soldats i el saqueig de les collites, la qual cosa va afectar a la seva economia, que no es va recuperar fins a principis del s.XVIII. La població també es va veure afectada quan el 1652 es va declarar una epidèmia de peste al poble, el qual va haver d'estar en quarentena. Les seves collites també es van veure perjudicades degut a que una plaga de llagosta arribà al poble l’any 1687, amb la qual cosa es tots els pobles i viles van acordar fer un vot a un Sant; el 1688 van decidir fer l'elecció del Sant per sort, posant els noms de diferents Sants en un sarró, i l'escollit va ser Sant Agustí. El segle XVIII, el cultiu de les hortalisses, dels cereals, de les avellanes, dels ametllers i de les garrofes era molt productiu.

A la primera carlinada es reconstruïren els portals de la muralla i es varià el campanar de l'església adequant-lo per crear-hi un cos de guàrdia. Durant el segle XIX el poble no restà aliè a diverses catàstrofes, com ara l'aiguat de Santa Tecla de l'any 1874 que inundà les terres i s'emportà tot el que trobà, fins i tot el molí de la vila, o la plaga de la fil·loxera, que va provocar un descens de la població. A la segona meitat del s.XIX arran de l’exili de la reina Isabel II es feu una manifestació republicana, que va afavorir la victoria dels federals en les eleccions del 1869.

A començaments del segle XX la vila trobà el seu punt d’estabilitat i afrontà el futur amb màxim optimisme. Es constituí la Societat Cooperativa Obrera d'Agricultura, el 1916 s'enllestiren les escoles, el 1920 es produí l'arribada la llum elèctrica i el 1932 la del telèfon.