LA MARE DE DÉU DE LA ROCA

L’itinerari, que té el seu inici al final del carrer de l’Auvina, ens condueix a un dels indrets més característics i singulars del municipi i del Camp de Tarragona: La Muntanya de l’Areny. Aquesta indret forma part de l’Espai d’Interès Natural de la Mare de Déu de la Roca, situat a cavall entre els termes de Mont-roig del Camp i de Vilanova d’Escornalbou, i on hi destaca la presència d’una petita ermita situada al cap damunt d’un peny. Des de l’ermita i el seus voltants es pot gaudir d’unes vistes majestuoses i impressionants de part de la plana del Camp de Tarragona i de l’arc muntanyós que rodeja tot aquest paratge, tot amb el mar com a marc de fons. També cal destacar la bellesa paisatgística, que suposen de manera intrínseca, els afloraments dels gresos vermells- amb formes d’erosió molt cridaneres i peculiars- presents en tot l’entorn de la Muntanya de l’Areny.
Abans d’arribar a la Muntanya de l’Areny el recorregut travessa part de la plana agrícola de Vilanova d’Escornalbou aprofitant la xarxa de camins agrícoles. Abans de començar la lleu ascensió fins a l’ermita, l’itinerari s’endinsa entremig d’antics camps de conreu (ara abandonats) en els que hi ha proliferat el creixement de comunitats vegetals encapçalades per pinedes mediterrànies, en les que en destaquen el pi blanc (Pinus halepensis) acompanyats d’alzines (Quercus ilex), en alguns casos.
Per als que estiguin interessats a arribar fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca existeix un itinerari alternatiu per fer en cotxe i que surt del nucli de Mont-roig del Camp. Des del centre de la vila, i a través d’un camí asfaltat i senyalitzat, s’arriba fins a l’ermita.

La Muntanya de l’Areny – Espai d’Interès Natural Mare de Déu de la Roca
La topografia d’aquest espai característic de Vilanova d’Escornablou es conforma per dos pics i un clot que dibuixen una silueta en forma de “M”. Els pics corresponen a la Roca del Migdia (zona nord) i la roca on s’enlaira l’ermita (zona sud) corresponent a la Mare de Déu de la Roca. Entremig d’ambdues elevacions rocoses se situa el paratge conegut popularment com el Clot de l’Areny.
Un dels trets més característics de la Muntanya és la vermellor dels afloraments de gresos que la conformen i les cridaneres formes d’erosió associades a aquests materials. Geològicament, aquests materials provenen del Budsandstein de l’era mesozoica (fa entre 251 i 65 milions d’anys) i presenten una component clarament marcada per la presència de materials àcids, essent especialment important la seva presència al municipi en quant a la “raresa” de poder observar aquests tipus d’afloraments en el camp de Tarragona, on hi dominem gairebé de manera única els materials geològics de tipus calcari (amb tonalitats blanques).
Donades les característiques silicícoles (àcides) dels afloraments rocosos de la Muntanya de l’Areny destaca, en quant a la vegetació, la presència de les brolles silicícoles (Cisto-Sarothamnetum catalaunici) d’estepes i bruc boal (Erica arborea) que en algunes zones permet tenir espècies arbòries com el pi pinyer (Pinus pinea); espècie que té predisposició pels aquest tipus de sòls. També cal remarcar la importància de la presència d’una flora silicícola amb espècies singulars com la bracera de roca (Centaurea intybacea) i, especialment, de la flora criptogàmica associada a nombroses espècies de briòfits i líquens molt rars a Catalunya.
Respecte a la fauna associada a la Muntanya de l’Areny, aquesta es composa principalment per espècies estretament lligades a ambients vegetals que es troben en aquest paratge i en tot l’entorn forestal del terme: les brolles, les màquies, els alzinars i les pinedes (petits mamífers, rèptils i ocells granívors) i ambients rocosos. A destacar també la presència d’espècies d’aus rupícoles (la merla blava – Monticula solitarius, l’oreneta cua-rogenca - Hirundo daurica, el roquerol - Ptyonoprogne rupestris o el pardal roquer - Petronia petronia), entre d’altres. Tot i l’exclusivitat marcada per la tipologia vegetal i geològica, també poden ser fàcilment observables aus rapinyaires com l’aligot (Buteo buteo) o l’astor (Accipiter gentilis), que visiten l’espai en busca de menjar, donades les característiques obertes de la zona de plana.

Ermita de la Mare de Déu de la Roca
Aquesta ermita se situa en una zona singular i capritxosa en el marc del paisatge rocós amb vegetació rupícola de l’entorn de l’Espai Natural Protegit de la Mare de Déu de la Roca, en aquest cas a la part del terme municipal de Mont-roig del Camp.
El santuari, documentat des de l’any 1230, es composa per l’ermita i la capella de Sant Ramon (1826), que s’ubica per sobre la primera. L’hostatgeria i l’església van reconstruir-se l’any 1811 després de la Guerra del Francès, en la qual van patir severes destrosses.
Les visites de caire religiós i turístic originen pràcticament l’ús exclusiu d’aquest paratge.

El valor paisatgístic de l’indret
L’àmbit de la muntanya de l’Areny s’eleva enmig de la plana del Camp de Tarragona, just abans de la serralada Prelitoral.
Aquesta circumstància condiciona la seva fàcil visibilitat des de molts punts de la plana tarragonina; tant és així, que encara avui dia, la muntanya de l’Areny i tot l’entorn de l’Espai Natural Protegit de la Mare de Déu de la Roca serveix de guia als mariners. Amb el pas dels anys, el conjunt arquitectònic de l’ermita, l’hostatgeria i la capella al capdamunt, s’han integrat amb el paisatge del camp entrant a formar part del conjunt del paratge.
Tanmateix, la posició elevada des de la capella de Sant Ramon, possibilita l’observació de grans visuals tant del Camp de Tarragona -on destaca el paisatge agrícola entretallat per petites clapes boscoses-, com també de la Serralada Prelitoral -amb la Serra de Llaberia al capdavant-, o, si les condicions meteorològiques ho permeten, la línia de costa amb el mar de fons.

Enllaç amb altres itineraris
L’itinerari té com a punt final l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Tot i així, existeixen nombrosos recorreguts a realitzar un cop arribats a aquest punt. Per una banda, la proximitat amb el nucli de Mont-roig del Camp possibilita el fet d’arribar-s’hi relativament ràpid. D’altra banda, també surten diferents excursions en direcció a la Serra de Llaberia. Per tornar al nucli de Vilanova d’Escornalbou, cal enllaçar amb l’itinerari 1 – Un tomb pel terme, el qual tot i ser circular, presenta diferents opcions de retorn al punt de partida, que coincideix amb el del present itinerari.