UN TOMB PEL TERME

Aquest itinerari circular i de llarg recorregut ens porta a descobrir alguns dels racons i elements d’interès natural, patrimonial i paisatgístic més amagats i interessants presents al terme municipal de Vilanova d’Escornalbou. La singularitat de la ubicació d’aquest municipi, a cavall entre la Serralada Prelitoral i la Plana del Camp de Tarragona, implica la presència de diferents ambients de plana i muntanya que conformen paisatges associats a un entorn natural amb diversitat faunística i florística de gran bellesa.

“Un tomb pel terme” comença i acaba a la Plaça de la Font del nucli de Vilanova i recorre bona part del perímetre del terme municipal, tot creuant camps de conreu i zones boscoses i passant a tocar d’alguns dels pics més emblemàtics del terme. Una de les característiques d’aquest itinerari és la possibilitat d’escurçar-lo, si es desitja, escollint diferents rutes dins el mateix recorregut, les quals permeten retornar cap al nucli urbà.

Els paisatges propers al nucli de Vilanova
Durant la primera part del recorregut, tant si es comença en direcció Ermita de la Mare de Déu de la Roca, com si es comença cap al Castell-Monestir d’Escornalbou, el paisatge presenta un marcat caràcter agrícola lligat a la zona de plana del terme. Es tracta d’un paisatge dibuixat per la presència de parcel·les amb conreus arboris de secà i de regadiu. A la part més baixa del municipi les parcel·les solen ser rectangulars i estan dedicades al conreu d’horta, i en menor mesura, als cereals. El conreu de l’olivera és majoritari arreu, juntament amb alguns reductes de conreus típicament mediterranis, com és el cas dels garroferars i altres fruiters tradicionals. En els ambients agrícoles de secà del terme, destaquen també en el paisatge, les estructures de pedra seca representades principalment per murs de contenció o marges. Aquests elements són importants en el context del patrimoni etnològic, sorgides com a resultat de l’enginy dels pagesos per tal de poder aprofitar més superfícies cultivables en un indret marcat pel pendent.El recorregut de l’itinerari s’endinsa en superfícies de conreu que en els darrers anys han patit un progressiu abandonament; fet que es tradueix amb la presència de comunitats forestals joves amb una clar domini de les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) acompanyades de comunitats arbustives, les quals conviuen amb les explotacions agrícoles abandonades o en vies d’abandonament, i que configuren un mosaic paisatgístic agroforestal. El paisatge forestal al municipi
A Vilanova d’Escornalbou el sector forestal ocupa la major part de les àrees muntanyoses del nord, oest i sud-oest del terme. Es tracta de grans taques de vegetació forestal que provenen de la regeneració natural amb vegetació mediterrània d’antics conreus de secà (garrofers, olivers i ametllers) abandonats de fa dècades. Per tant, la superfície forestal conviu amb explotacions agrícoles abandonades o en vies d’abandonament. El resultat és un paisatge dominat per un mosaic composat per pinedes de pi blanc i alzinars, la majoria de les vegades, acompanyat d’un estrat arbustiu format per brolles, matollars i màquies.
Aquestes cobertes forestals s’assenten sobre un substrat que s’alterna amb materials de tipus calcari (tonalitats blanques) i de tipus silícic (tonalitats vermelles). En el cas de l’entorn de Vilanova d’Escornalbou aquesta característica permet la diversitat ecològica (presència de comunitats vegetals típicament calcàries i d’altres exclusives dels substrats més silícics o àcids) i un tret distintiu de bona part dels municipis del Camp de Tarragona on la vegetació s’assenta només sobre sòls calcaris. D’aquí la importància de poder destacar la “raresa” de la presència d’espècies arbòries forestals com l’alzina surera (Quercus suber) en el reducte del collet de les alzines als peus d’Escornalbou o de peus de pi pinyoner (Pinus pinea) distribuïts aleatòriament en les masses forestals mixtes amb pi blanc (Pinus halepensis).

L’itinerari, que ressegueix antics camins agrícoles i pistes forestals, ens mostra les virtuts de totes aquestes cobertes forestals, descobrint-nos la gran biodiversitat florística que presenten en quant a composició en estrats arboris i arbustius, principalment.

Respecte a les comunitats forestals arbustives també destaca la diversitat en espècies que suposa l’alternança dels substrats silícics i calcaris. En sòls silícics s’hi desenvolupen brolles d’estepes i bruc boal, mentre que en sòls calcaris s’hi emplacen brolles de romaní i bruc d’hivern amb esteperola i brolles de romaní i bruc d’hivern amb bufalaga tintòria i foixarda.

En relació a altres comunitats arbustives, les màquies són força escasses al terme municipal, però en destaquen les situades acompanyant pinedes de pi blanc en la vessant oest de los Algars, a l’est del Barranc de la Borda i també un petit reducte en la vessant oest de les Saleres. Dins d’aquest grup de comunitats forestals també cal destacar les màquies de margalló (Chamaerops humilis) –espècie protegida per la legislació catalana– a l’entorn de la Muntanya de l’Areny i en la vessant oriental de la Muntanya Blanca; indrets on també s’hi desenvolupa la màquia d’arboç (Arbutus unedo). En les vessants situades a l’est de Rifà s’hi situen formacions arbustives de garriga (Quercus coccifera). Els espais naturals protegits del municipi
A l’extrem sud dels límits municipals i a cavall entre els termes de Mont-roig del Camp i de Vilanova d’Escornalbou, destaca l’Espai Natural Protegit de la Mare de Déu de la Roca, a l’entorn del paratge de la Muntanya de l’Areny. Aquest espai, apart de la seva interessant configuració geològica com un aflorament dels gresos vermells del Bundsandstein amb molt cridaneres formes d’erosió, presenta una flora silicícola amb espècies singulars com la bracera de roca (Centaurea intybacea) i, especialment, té un interès particular de la flora criptogàmica, per la presència en aquest espai de nombroses espècies de briòfits i líquens molt rars a Catalunya.
Pel que fa a la Xarxa Natura 2000, cal destacar que un bocí al sector sud-occidental del terme està incorporat a l’Espai d’Interès Natural de la Serra de Llaberia.

Miradors del paisatge
L’itinerari ens condueix des de la zona plana, tot travessant camps de conreu, cap a les zones més altes del municipi des d’on es gaudeix d’unes vistes i panoràmiques del paisatge molt excepcionals: vistes de mar i muntanya simultàniament, diversitat cromàtica associada als contrastos originats per les alternances entre les coloracions vermellosos dels gresos i els blancs dels materials calcaris, diversitat d’espècies vegetals, diversitat en els usos del sòl, etc...
Així doncs, el recorregut ens convida a conèixer alguns dels punts més turístics com l’ermita de la Mare de Déu de la Roca i el Castell-Monestir d’Escornalbou. Tot i així, també ens descobreix els indrets més remots de la geografia vilanovina com el Bec de la Gallina Cega, el Coll de la Foradada, el Collet Rodó, los Algars, el Collet de les Moletes, la Muntanya d’Escornalbou, el Puigpedregós i les Forques. Aquests indrets conformen l’olla de muntanyes que rodegen el municipi al nord i oest. L’itinerari possibilita, mitjançant senderons, l’accés a aquests punts elevats, de manera individual.
Des dels punts més alts d’aquests pics s’observen, en direcció mar, meravelloses visuals panoràmiques del paisatge característic mediterrani del Camp de Tarragona (mosaics agroforestals, extensions de conreus diversos, la trama que dibuixen els barrancs de les rieres del Baix Camp, la concentració de nuclis urbans de la franja costanera i del context de la Costa Daurada, els espais naturals litorals, etc... Mentre que si dirigim la vista cap al nord i l’oest, el paisatge es caracteritza per les serres de les muntanyes prelitorals en un entorn molt menys antropitzat i dominat per les comunitats forestals.
Animeu-vos a descobrir aquests paratges i deixeu-vos conduir per la gran bellesa del paisatge que s’hi observa. No dubteu en deixar-vos emportar pels beneficis saludables que aporta l’observació in situ del paisatge i la natura, tot gaudint d’una agradable passejada al voltant del terme!
No oblideu equipar-vos amb calçat còmode, disposar de menjar i aigua durant la caminada i realitzar el recorregut més adient a les vostres necessitats. Recordeu que podeu retornar al nucli urbà tot seguint les rutes alternatives que dibuixa aquesta ruta.