Què hi podem trobar?

Museu i botiga de l’oli, amb una detallada explicació del procés d’obtenció de l’oli, bàsicament d’olives arbequines.

Els paisatges agrícoles que envolten el municipi dedicats principalment a l’olivera, l’ametller i el garrofer, amb els típics marges de pedra seca.

Oficina Informació turística, on descobrireu, entre d’altres, les diverses rutes a fer pels voltants de Vilanova d’Escornalbou: des de la més llarga fent un tomb pel terme municipal fins a les més característiques: l’Arbocet, la Mare de Déu de la Roca, el castell-monestir de Sant Miquel d’Escornalbou.,....

A més també hi trobareu altres rutes pel municipi: la Gastronòmica, pels diferents establiments, i la Cultural, que recorre les famoses Torres de Guaita, o de defensa, que hi ha a Vilanova d’Escornalbou i a l’Arbocet. Un exemple d’una d’aquestes torres, gairebé a mida real, el trobareu a l’interior del mateix edifici de la Cooperativa.

La Cooperativa també acull una àmplia mostra de l’artesania local entre la que destaquem: pintura, ceràmica, puntes coixí, ganxet, sabons naturals,...

El primer pis de l’edifici s’hi troba una sala on s’hi realitzen exposicions itinerants, xerrades i fins i tot degustacions d’olis, de vins,...

Des de la Cooperativa també es gestiona la borsa d’habitatge, així com, la borsa de treball amb les diferents ofertes que puguin sorgir.

Els horaris de la cooperativa són:

· Entrada Gratuïta
· Caps de setmana de 10:00 a 13:00 h.
· Setmana Santa obert tota la setmana de 10:00 a 13:00 h. excepte divendres Sant. I a partir de Sant Joan fins 11 de setembre obert cada matí també al mateix horari.

Possibilitat de concertar visites per a grups grans trucan't als telèfons: 977837519 / 977837394

Localització i Contacte:

· Av. Reus, 15 - Vilanova d’Escornalbou 43311
· T. 977 837 394 / T. 977 837 519

La Cooperativa:

La cooperativa agrícola de Vilanova d’Escornalbou es va fusionar l’any 2009 amb dues cooperatives més (Duesaigües i Consum de Riudecanyes) esdevenint actualment la Cooperativa Agrícola de Riudecanyes.

Un cop va deixar de produïr-s'hi oli, la Cooperativa de Vilanova d'Escornalbou fa funcionar només com a centre de recepció d'olives fins l'any 2011, els pagesos hi portaven diariament la seva collita i des d'aquí, un cop les olives netes, es transportaven cap al nou moli de Riudecanyes, que amb maquinària nova i d’última generació, permet elaborar un Oli d’Oliva Verge Extra de la màxima qualitat. La marca comercial de l’Oli d’Oliva Verge Extra elaborat per la Cooperativa de Riudecanyes porta el nom de "Escornalbou".

La situació privilegiada dels conreus de la Vilanova d’Escornalbou -a cavall d’una zona de transició de Serra i Plana- li permeten garantir a les seves produccions d’oli unes virtuts distintives, respecte la resta de les unitats de producció d’oli d’oliva verge extra. La conservació de petites parcel·les a la base de les unitats de muntanya suposa la no utilització de maquinària moderna en el procés de recollida de les olives, fent que sempre es faci de forma manual i fugint del sistema conegut com a “superintesiu”.

La DOP Siurana:

La producció d’olivera del Terme Municipal de Vilanova d’Escornalbou forma part de la Denominació d'Origen Protegida Siurana (DOP), dins de la seva regió diferenciada del Camp de Tarragona. La superfície d'olivars inscrita i controlada pel consell Regulador és de 12.000 ha.

Les varietats admeses en la DOP són l'arbequina, la rojal i la morruda. D'aquestes tres, l'arbequina és considerada la principal ja que un 90% de les olives de què s'extrau l'oli han de ser d'aquesta varietat. L'oli d'oliva emparat amb la denominació d'origen Siurana protegeix solament els olis d'oliva verges de qualitat extra que tinguin una acidesa inferior al 0,5% i un índex de peròxids màxim del 15%.

En el cas de Vilanova d’Escornalbou, l’oli que s’obté és de tipus afruitat; resultes d'una recol·lecció primerenca, de color verd, amb bastant cos i lleugerament amargant.

Història de la Cooperativa:

La construcció de l’edifici de la Cooperativa de Vilanova d’Escornalbou va ser finançada pel fons del “Instituto Nacional de Colonización” espanyol. Aquest organisme va ser creat l’any 1939 com instrument de la nova política agrària del règim franquista i depenia directament del Ministeri d’Agricultura. La finalitat principal d’aquest ens era efectuar una reforma tant social com econòmica del sòl un cop passada la Guerra Civil Espanyola, la qual va devastar el sector agrícola a nivell estatal.

La reorganització i reactivació del sector agrícola que efectuava aquest organisme passava, no només per incrementar la producció agrícola augmentant les superfícies conreables o les superfícies de reg, sinó també dotant a les comunitats agrícoles de les infraestructures necessàries per a augmentar i millorar els processos de producció. En tot aquest procés de millora es va crear la Cooperativa Agrícola de Vilanova d’Escornalbou.

L’edifici, que data de l’any 1967, es composava de tres sales destinades a les diferents fases d’elaboració de l’oli.

En la primera sala, que se situava just a l’entrada de la Cooperativa, és on es rebien les matèries primeres, en aquest cas les olives. Allí mateix, les olives es purgaven amb l’ajuda de purgadors i es pesaven. Seguidament mitjançant un bisenfí, les olives entraven a la segona sala: la sala de producció.

En la segona sala les olives eren tractades per a l’obtenció de l’oli i els residus sobrants (sansa o pinyolada) retornaven a la primera sala mitjançant una cinta transportadora de cubilots. Aquesta els abocava al gran embut situat just sobre l’entrada de la Cooperativa. Amb l’embut s’omplien els camions que retiraven els residus.

La darrera sala se situava al pis inferior de la Cooperativa. Hi arribaven els residus líquids (morca o oliasses) provinents del procés d’obtenció de l’oli i eren abocats en cups o piques de decantació. A les piques s’extreia la darrera capa d’oli i el residu líquid sobrant s’eliminava directament a desguàs.